És obvi, però, que tots aquests intents d'alliberament són en el fons subjeccions a més cadenes: la de la culpabilitat, la de la conseqüència...
L'altre dia em vaig adonar d'això, i de com una part de mi realment necessitava alliberar-se de certes coses(com tothom), però de que podia ser a través de "bons alliberaments":
I si ens alliberem a base de cantar/ballar descontroladament?
De córrer sota la pluja sense sabates?
De dedicar-nos un dia per a fer el que ens plagui, quan ens plagui, sense hores ni presses, sense metes ni barreres...?¿
En el meu cas, aquests són els exemples d'accions que m'han ajudat a alliberar-me i a recuperar el meu "jo". Tot i així, òbviament per a tothom poden ser diferents,cadescú en pot anar descobrint de noves contínuament.
Però en el meu cas, va ser enmig d'una tempesta a la ciutat, i enmig de cares fastiguejades i que busquen aixopluc, que es perden el plaer de córrer amb la pluja a favor de la pròpia felicitat, quan em vaig sentir l'altre dia estúpidament, però no per això menys importantment, feliç, completa, lliure.
Us recomano realment buscar les accions que ens omplin, que ens permetin cuidar la nostra felicitat (i sovint els detalls més estúpids i infantils en porten en gran dosi), la nostra llibertat...doncs per aquesta mai hauríem de deixar de lluitar.