Per un pessebre monoparental,
i els arbres de nadal sent pins autòctons allà on van arrelar.
Amb les llumetes de nadal ben entaforades en un calaix
i les plaques solars alluegerades, celebrant.
Amb la taula plena de regals, com són l'abundància de tot el que podem menjar,
com són les cares de tot allò que ens és important,
com són el sostre i el tenir llar.
Nadal i hivern temps de la riquesa més extrema,
de l'abundància més grotesca,
de la solidaritat més buida.
Hivern cru temps de la pobresa més infinita.
En el mateix carrer, pidolaires i bosses plenes d'estupideses.
En el mateix món, bombes i postals plenes d'hipocresia
Canvi climàtic, papers de regal embolicant joguines que s'apilaran en l'oblit. Suar en ple desembre i encendre un centenar de llums horteres més.
Gana, i gent farcida de pollastres farcits.
Dolor que el fred extrema encara més.
I una decadència que canta cada cop més fort (sense saber què canta);
que menja fins a rebentar (sense saber què menja);
que es tapa les orelles, s'encega amb falses meravelles;
que s'omple amb inconsistències i es dóna l'esquena.
Perquè si ens prenguéssim la solidaritat amb serietat...se'ns giraria massa feina.
25 de desembre, dia internacional de la decadència.
i els arbres de nadal sent pins autòctons allà on van arrelar.
Amb les llumetes de nadal ben entaforades en un calaix
i les plaques solars alluegerades, celebrant.
Amb la taula plena de regals, com són l'abundància de tot el que podem menjar,
com són les cares de tot allò que ens és important,
com són el sostre i el tenir llar.
Nadal i hivern temps de la riquesa més extrema,
de l'abundància més grotesca,
de la solidaritat més buida.
Hivern cru temps de la pobresa més infinita.
En el mateix carrer, pidolaires i bosses plenes d'estupideses.
En el mateix món, bombes i postals plenes d'hipocresia
Canvi climàtic, papers de regal embolicant joguines que s'apilaran en l'oblit. Suar en ple desembre i encendre un centenar de llums horteres més.
Gana, i gent farcida de pollastres farcits.
Dolor que el fred extrema encara més.
I una decadència que canta cada cop més fort (sense saber què canta);
que menja fins a rebentar (sense saber què menja);
que es tapa les orelles, s'encega amb falses meravelles;
que s'omple amb inconsistències i es dóna l'esquena.
Perquè si ens prenguéssim la solidaritat amb serietat...se'ns giraria massa feina.
25 de desembre, dia internacional de la decadència.