Somiava fulls en blanc sense precedents
Oreneta que sabés on escapar
lliure tinta que llisqués sense excedents
d'un hivern que se la volia menjar.
I lliscar, retornar
I volar, escapar.
Batien les ales de tinta esquitxades
batien contra l'absència de l'altre.
Ploraven els silencis carregats de paraules
ploraven la promesa que les engabiava.
Aquells "-Mai més" que congelaven
tot allò que la vida bressolava
la vista tota ennuvolada
el cors glaçats que s'esquerdaven.
I cecs, gelats, esquerdats
esdevenien també sords per a no sentir aquell "crac" final.
Com un suïcidi,
l'amor.
Com poesia,
la mort.
Oreneta que sabés on escapar
lliure tinta que llisqués sense excedents
d'un hivern que se la volia menjar.
I lliscar, retornar
I volar, escapar.
Batien les ales de tinta esquitxades
batien contra l'absència de l'altre.
Ploraven els silencis carregats de paraules
ploraven la promesa que les engabiava.
Aquells "-Mai més" que congelaven
tot allò que la vida bressolava
la vista tota ennuvolada
el cors glaçats que s'esquerdaven.
I cecs, gelats, esquerdats
esdevenien també sords per a no sentir aquell "crac" final.
Com un suïcidi,
l'amor.
Com poesia,
la mort.