No em demanis encabir-me en formes que no són les meves.
Inspira'm, en ambdós sentits. Però no cal, res d'això no cal.
Gaudeix-me que jo et gaudeixo, transcendeix-te en el nostre plaer, en el nostre dolor.
No faré del meu amor una creuada.
No vull que t'emmotllis en el meu sentir,
No vull que pensis en mi si els estels neden i són bonics.
No vull que em somiïs (només si així ho vols, o si així passa).
No et vull, i espero voler-te cada dia menys.
No faré del meu amor una creuada.
No tancaré allò que estimo en cap gàbia de canari ni de salamandra.
No t'embrutaré el present amb futurs feixucs i desorientats.
No m'embrutaré el dolor amb esperances ràncies.
Besaré el buit que deixes i hi plantaré coliflors.
Me les menjaré amb beixamel vegana i potser després ploraré.
I amb les llàgrimes em dutxaré de transgènesis socials.
No seré tampoc conilla dels teus errors (els meus m'esperen amb candeletes).
Paral·lelejaré amb soroll de papallona i paraula tot allò que creiem en diferents idiomes.
I m'ofegaré i potser et buscaré en el verd per a tenyir-te una mica de dolç abstracte.
No facis del teu amor una creuada.
No m'esperis enlloc, però fes-ho amb intensitat; i deixa que aquesta abasti allò que és realment important.
Estima'm en allò que t'envolti (com més lleig, millor),
i sorprèn-te si sents una veueta demanar tallat de soja i canyella per a sucar,
i abraça'mfolla'm o calladorm amb mi o canta'm cançons o turrons.
Potser així ens trobem abans en un escenari més ample del que crèiem,
i amb ales cada vegada menys necessitades de carburant.
No facis del teu amor una creuada.
Inspira'm, en ambdós sentits. Però no cal, res d'això no cal.
Gaudeix-me que jo et gaudeixo, transcendeix-te en el nostre plaer, en el nostre dolor.
No faré del meu amor una creuada.
No vull que t'emmotllis en el meu sentir,
No vull que pensis en mi si els estels neden i són bonics.
No vull que em somiïs (només si així ho vols, o si així passa).
No et vull, i espero voler-te cada dia menys.
No faré del meu amor una creuada.
No tancaré allò que estimo en cap gàbia de canari ni de salamandra.
No t'embrutaré el present amb futurs feixucs i desorientats.
No m'embrutaré el dolor amb esperances ràncies.
Besaré el buit que deixes i hi plantaré coliflors.
Me les menjaré amb beixamel vegana i potser després ploraré.
I amb les llàgrimes em dutxaré de transgènesis socials.
No seré tampoc conilla dels teus errors (els meus m'esperen amb candeletes).
Paral·lelejaré amb soroll de papallona i paraula tot allò que creiem en diferents idiomes.
I m'ofegaré i potser et buscaré en el verd per a tenyir-te una mica de dolç abstracte.
No facis del teu amor una creuada.
No m'esperis enlloc, però fes-ho amb intensitat; i deixa que aquesta abasti allò que és realment important.
Estima'm en allò que t'envolti (com més lleig, millor),
i sorprèn-te si sents una veueta demanar tallat de soja i canyella per a sucar,
i abraça'mfolla'm o calladorm amb mi o canta'm cançons o turrons.
Potser així ens trobem abans en un escenari més ample del que crèiem,
i amb ales cada vegada menys necessitades de carburant.
No facis del teu amor una creuada.