Dibuixaré amb paraules coses igual de poc importants:
idees sobre pensaments (errònies)
com tot judici sobre conceptes (inexistents).
Un dolor in-equiparable a cap altre: el de pensar-me,
veure'm amb paraules, tocar-me amb la punta dels objectius.
D'una opacitat borrosa se'm presenten, tot allò que podrien ser oportunitats, com a impediments.
Camuflats, ben camuflats.
Es vesteixen de propostes. Promeses. Solucions (quins personatges!).
Em vesteixen a mi, amb un folre de punxes i un recobriment llefiscós.
Esdevinc mentida, amb tal indumentària, i esdevinc necessitat
de narrar-me la fal·làcia per a tenyir-la de sentit.
Però, i només mig convençuda,
refuso atendre una crida tan distorsionada,
refuso creure en les solucions definibles
refuso dissenyar-me perfecta, refuso creure en els adjectius útils
refuso cuinar absoluts per a esdevenir exactes
refuso ser un plànol d'allò que no existeix
refuso creure que tot estarà bé en mi perquè
refuso creure que quelcom no ho està
refuso, refuso, refuso i abuso de les anàfores per a creure'm una mica més encertada.
Refuso proscriure la meva vehemència innocent
que prova tan sols de rebel·lar-se
a ser esclava de la narració de si mateixa.
Refuso curar-me: em proposo viure.
I caic a terra,
exhausta,
però una mica més lliure de paraules.
idees sobre pensaments (errònies)
com tot judici sobre conceptes (inexistents).
Un dolor in-equiparable a cap altre: el de pensar-me,
veure'm amb paraules, tocar-me amb la punta dels objectius.
D'una opacitat borrosa se'm presenten, tot allò que podrien ser oportunitats, com a impediments.
Camuflats, ben camuflats.
Es vesteixen de propostes. Promeses. Solucions (quins personatges!).
Em vesteixen a mi, amb un folre de punxes i un recobriment llefiscós.
Esdevinc mentida, amb tal indumentària, i esdevinc necessitat
de narrar-me la fal·làcia per a tenyir-la de sentit.
Però, i només mig convençuda,
refuso atendre una crida tan distorsionada,
refuso creure en les solucions definibles
refuso dissenyar-me perfecta, refuso creure en els adjectius útils
refuso cuinar absoluts per a esdevenir exactes
refuso ser un plànol d'allò que no existeix
refuso creure que tot estarà bé en mi perquè
refuso creure que quelcom no ho està
refuso, refuso, refuso i abuso de les anàfores per a creure'm una mica més encertada.
Refuso proscriure la meva vehemència innocent
que prova tan sols de rebel·lar-se
a ser esclava de la narració de si mateixa.
Refuso curar-me: em proposo viure.
I caic a terra,
exhausta,
però una mica més lliure de paraules.