És una noia amb uns ulls enormes i unes pestanyes denses, llargues i seductores (sempre n'he estat molt gelosa!). El més bonic dels seus ulls afelinats, però, n'és la mirada. Perquè és fosca i penetrant, però dolça i recomfortant, però sobretot perquè reflexa la seva ànima, la part més i més bella del seu cos (i no us parlo del seu cos perquè sé que ella em mataria jeje, però no li sobren els 15 quilos que la seva mare li vol treure ni molt menys, el seu IMC és completament saludable). La seva ànima és amant de la natura i tots els éssers vius, i ella mateixa s'integra en ella amb el seu look gens pretenciós, simple i natural, que li ressalta encara més la seva bellesa essencial. Té un riure captivador, especialment per la seva freqüència, i els seus estornuts sempre m'han semblat encantadors ^^ És una persona que no sembla radical perquè és dolça i calmada en reaccions, però que porta amb una força i serenitat les males circumpstàncies, que em fa voler sempre assemblar-me a ella. M'agrada com em fa sentir, m'agrada sentir-la, m'agrada cuinar per i amb ella, m'agrada tocar-li el piano. Fer-li trenes en el seu cabell llarg i gruixut, i veure els seus dibuixos alegres i originals. M'agrada fer-li abraçades i riure de les seves menjades de coco tot i esperant explicar-li les meves....M'agrada veure-la feliç, i em destrossa que hagi de passar per això. Cuca, t'estimo i estic aquí per a tu. Ets increïble, i admirable. Només pel fet de soportar aquesta situació, aquí tens algunes de les persones que, sense conèixe't, s'han solidaritzat amb tu:
Lena, 18 anys: És molt difícil controlar l'ansietat i l'angoixa que provoquen les actituds de persones molt properes a nosaltres. Quan el reforç negatiu està sempre present, la persona afectada sempre busca o és obligada a complir noves expectatives, cada vegada més exigents i altes. El sacrifici i el desgast emocional augmenta, augmenta, i paga preus molt alts. La profecia autocomplerta ho evidencia: som vulnerables a les idees de la bellesa i a les expectatives dels altres...i si ens ho repeteixen contínuament és impossible no sucumbir-hi.
Ainara, 15 anys: TOTS I TOTES som preciosos als ulls de molta gent, i si ningú ens ho ha demostrat és que de moment no hem conegut ningú amb la capacitat de valorar una bellesa siple sense maquillatge, sense capes i capes de falsedat i estereotip. Sense saber qui ets, estic convençuda de que ets preciosa com tothom, que mmoooooltíssima gent et troba bella, que moltes persones t'estimen per ser com ets, que et valoren per la teva ànima, que són feliços d'haver-te conegut, i per últim, que ETS PRECIOSA DE VERITAT. Tinc la certesa de que tens la força per a sortir endavant. Que serà difícil? Molt, no mentirem. Però paga la pena, i molt...ENDAVANT VALENTA!
Marc, 16 anys: La situació per la que estàs passant és terrible i ningú l'hauria de viure. Estic convençut de que no ets grassa i, sobretot, que no has de deixar que aquesta preocupació passi a invaïr el teu dia a dia. Ànims preciosa!
Marc, 17 anys: Pel que expliques, crec que el problema està en sobreposar l'aspecte física a la bellesa real de les persones, que tot i que soni a tòpic penso que és la que hi ha a l'interior. Al cap i a la fi, mai decidim/descobrim/el que sigui en els nostres amics, parelles o persones properes pel seu aspecte (bé, crec que si algú ho fa té un problema....) sinó per la manera com són, com es comporten i l'afecte mutu. Per això crec que s'hauria de fer veure a la mare que l'aspecte físic d'una persona no és important. Totes les persones són belles, i quan més és quan ens ho creiem. Has de saber, i sobretot, has de creure que ets una persona meravellosa que segur, però 100% segur, agrada a alguna persona. T'han ensenyat a no estimar el teu cos, però això es pot arreglar si tens clar el que ja ha dit abans l'Ainara: ets bonica. Estic segur que tens gent al voltant que et recolza. Escolta'ls, que t'estimen i segur que faran sempre coses per a tu sense esperar res a canvi, hi pots confiar :)
Manel, 24 anys: No et conec però segur que ets preciosa, bonica, impressionant. No pot ser d'altra forma, no m'ho crec, irreal seria. No sé com ets, però ets perfecta, sense fer dieta, sense fer res. Aguanta, sigues frota, ningú ni res et pot imposar ser d'una altra forma de la que ets. Enfronta't al porblema, digue-li No!!!! Per aquí no hi passo!!! Parla amb el problema, digue-li que només et fa que mal, que no és sa. Hi ha altres maneres, altres formes, més sanes i divertides. Balla, canta somriu, crida, riu fins perdre l'alè i tenir mal de panxa; no hi ha millor medicina. Ets preciosa, ningú t'ho pot treure, ets brillant i ningú ho pot amagar. No et conec però no importa, no hi ha ningú millor que el teu interior per a tenir-ho clar.
Vera, 15 anys: Si la mare, que solen ser un punt de suport molt important no t'ajuda en aquest tema (al contrari), és important que te n'adonis i busquis un suport ràpid en els amics i activis una defensa en tu mateixa...és massa fàcil que tot això se't posi al cap!
Pablo, 16 anys: Això m'ha recordat el cas d'un noi que va venir a un campament de "supervivència" amb mi l'any passat havent acabat de perdre 20kg en 2 mesos si no recordo malament. Es desmaiava cada dia portant-nos a situacions molt compromeses. Finalment no va poder continuar amb normalitat. El resultat mèdic va ser una hipoglucèmia (si no m'equivoco) i se li ha acabat el fer aquestes coses. Penso que si realment s'ha de perdre pes (que no té per què ser el cas) el millor és anar a parlar amb una dietista professional, i si la situació a casa segueix així, plantejar una situació límit a la teva mare, dient PROU. Una abraçada!